Conte urbà, faula poètica, recital musical, cant identitari, himne a la dona.
Una dona. Una ciutat. Un interrogatori. Una nota.
JAZ és un text modern, contemporani i universal. El quart món vist i viscut des de la pell de Jaz, una espècie d’àngel a l’in-
fern, una dona que ha estat brutalment desposseïda de la seva creença en la innocència i la bellesa del món.
Jaz és el seu nom. Potser té a veure amb la música. Potser no. Jaz no ho sap. No sap res més. Sempre l’han anomenat així.
Després de tot, potser Jaz no és el seu nom. Jaz pràcticament no parla d’ella. D’altra banda Jaz parla molt poc.
És per culpabilitat?
Però si Jaz no parla, la seva amiga parlarà per ella.
Què sabem de Jaz?
Que és bonica com un lotus. Que viu entre la plaça Blau de Xina i el carrer Groc d’Ou, entre els lavabos públics del barri i
l’habitació de criada.
Podem anomenar a això viure? O potser és més aviat ser invisible?
Però ser invisible als ulls del món no evita en canvi la mirada predadora de l’home, el desig de muntar, el desafiament....
Jaz és el seu nom. Però què en sabem d’ella