Acostar noves dramatúrgies al mercat català. Actualment les dramatúrgies que arriben al nostre país procedeixen eminentment de la tradició anglosaxona, russa i germana, i dels nous corrents americans i alemanys. Curiosament, l’imput dels països veïns com França, Itàlia o Portu- gal és més aviat escassa. La procedència francesa d’arrel africana de Kwahulé qualla amb la nova realitat social dels nostres dies, on la multi- culturalitat és cada dia més present. Treballar la interdisciplinarietat. Jaz és un text obert, que dóna carta blanca a la creativitat d’actors i director. L’autor, amb una generositat pròpia del mateix Ionesco, deixa finestres obertes a la interpretació del text i obre un món de possibilitats per al muntatge. La naturalesa de Jaz permet explorar diferents llenguatges artístics, donant espai a un treball actoral no tan sols sobre la paraula sinó recolzat en l’expressió corporal, i permetent la intervenció d’altres disciplines com la música, la dansa, la pintura, l’audiovisual... Convertir l’espectador en element actiu i transformador, indispensable per donar un sentit a l’acte creatiu. Jaz planteja diferents nivells de lectura, demanant a l’espectador una implicació activa com a intèrpret del que està passant. No sabem on acaba la crònica i on comença la fantasia. Un no sap què és real i què és invenció, però per sobre de tot plegat hi plana l’ombra de la violació comesa i de la venjança apremiant. A Jaz no hi ha quarta paret i tampoc s’especifica l’espai físic, permetent així múltiples possibilitats en la col·locació del públic més enllà del tradicional teatre a la italiana. Aquest fet dóna l’opció d’acostar-nos a l’espectador i crear un entorn íntim que l’embolcalli dins la narració. El diàleg no escrit amb l’interlocutor de la protagonista obliga d’alguna manera a l’espectador a aportar la seva part de dramatúrgia, que no es completa fins que l’acte teatral és dut a terme. El públic, doncs, és tractat com una part indispensable de l’espectacle. L’audiència és considerada un col·lectiu d’individus amb capacitat d’interlocució, a la qual s’interpel·la inten- cionadament. Així, l’espectador pot deixar de sentir-se momentàniament un observador i passa a qüestionar-se el seu rol en el fet teatral i el seu propi criteri respecte als continguts de l’espectacle. Parlar de la realitat urbana actual des d’un llenguatge poètic. L’acció es desenvolupa en un entorn urbà molt específic: és un espai marginal, d’extrarradi, un ambient rude i auster. L’escriptura de Koffi Kwahulé però, ens parla des d’una poètica simbolista. Passatges plens de lirisme per descriure un món a les acaballes. La intenció és traslladar aquesta poètica a la posada en escena, utilitzant eines que van més enllà del naturalisme i s’endinsen en un món fragmentat, expressionista, i que apel·la a l’imaginari de l’espectador.