Angélica Liddell puja sempre a l’escenari per cridar la seva llibertat absoluta com a creadora i persona. Ho fa sense concessions, sense pactes. Fa de la transgressió i la incomoditat un manifest artístic que genera reaccions igual d’extremes. També, el seu últim projecte sobre la caritat i la pietat (que estrena al Temporada Alta) és una invitació al públic a mesurar la seva capacitat de compassió. L’art es mereix la mateixa compassió que un homicida. Potser més. Liddell demana situar l’art sobre la llei. Vol una estima sense límits. Vol la compassió absoluta.