Se aprecia el talento de Juan Pablo Mendiola, igual que en ''Consonants'', autor y director, y cuenta con coreografías de Mamen García, muy bien interpretadas por Laia Sorribes y en especial por Joaquín Collado que lleva la parte más exigente....

És, doncs, una manera de portar al teatre familiar la realitat dels mitjans que envolta els espectadors del futur i fer-los veure com és possible explotar-ne també totes les dimensions, de la mateixa manera que el cos, el gest i la paraula —les ancestrals "noves tecnologies"— continuen sent vàlides per aprofundir en l'expressivitat....

No us le perdeu. Un magnífic exemple de com combinar les tècniques audiovisuals, molt ben elaborades amb sincrònica precisió, la dansa , el teatre de text, el teatre gestual, les arts plàstiques i les noves tecnologies. Aquest espectacle s´ha pogut veure a Madrid, València, Terrassa i ara a Girona. I ha estat en gira per França (Lyon, Noyon, Saint Raphael, Nice, Meyzieu i Voiron)....

Per a mi, un espectacle senzillament magistral. I no només en la utilització de la projecció de vídeo, que combinada amb les ombres corporals, es sincronitza de forma precisa amb la feina de les dues actrius-ballarines: la perfecta utilització de la dansa com a recurs expressiu, el no renunciar a la utilització de la paraula, petites perles escèniques com un joc de ‘mirall’ entre les dues intèrprets (per necessitat molt semblants físicament)....